Doncs això, que ja fa força temps que de tant en tant escalo en solitari, les vies realitzades van del Vº al 6c, fan entre 100 i 310mts. Algunes estàn semiequipades i altres del tot equipades...les de 6c ja ús dic que estàn equipades,je,je,je...
En algunes ocasions escalo amb la corda a la motxilla i a l'esquena i en d'altres la deixo a la "R"...depèn quin tipus de desavantatge preferixi en aquell moment..si, si, desavantatge! Tot són desavantatges comparat amb les cordades de dos ja que d'una manera o d'una altre, en cada pas arrosegues més pès de l'habitual.
Certament al començament d'escalar en solitari vaig passar els méus "sustos", per sort últimament els he aconseguit reduir gràcies a la pràctica, el que no vol dir es que qualsevol dia no pugui tenir algún altre ensurt per algún trencament de presa o qualsevol altre cosa, ja es veurà...
Amb aquest escrit només vull donar a entendre que qualsevol cosa, amb la practica, es torna més senzilla i que per tant això d'escalar en solitari no és rès "heroic", és més... si començes a pensar que estàs sol, que has d'escalar les vies dues vegades (per equiparla i després per desequiparla), que l'has de rapelar una, i que en cada pas t'has d'esforçar més del normal ja sigui per pès, per roce o per la convinació dels dos...vaja, que es podria pensar fins hi tot que s'ha de ser una mica "burrot" per escalar en solitari,ja,ja,ja....
Ja per acavar només dir que per a mi aquest tipus d'escalada hem representa un repte mental, m'ajuda a conèixer millor els méus límits i m'amplifica la sensació d'aventura.
Apa doncs, que vagi mb!!!
...Ah si, no ús pensèu pas que faig moltes faltes d'ortografia eh! senzillament tinc el méu propi llenguatge...jua,jua,jua....
En algunes ocasions escalo amb la corda a la motxilla i a l'esquena i en d'altres la deixo a la "R"...depèn quin tipus de desavantatge preferixi en aquell moment..si, si, desavantatge! Tot són desavantatges comparat amb les cordades de dos ja que d'una manera o d'una altre, en cada pas arrosegues més pès de l'habitual.
Certament al començament d'escalar en solitari vaig passar els méus "sustos", per sort últimament els he aconseguit reduir gràcies a la pràctica, el que no vol dir es que qualsevol dia no pugui tenir algún altre ensurt per algún trencament de presa o qualsevol altre cosa, ja es veurà...
Amb aquest escrit només vull donar a entendre que qualsevol cosa, amb la practica, es torna més senzilla i que per tant això d'escalar en solitari no és rès "heroic", és més... si començes a pensar que estàs sol, que has d'escalar les vies dues vegades (per equiparla i després per desequiparla), que l'has de rapelar una, i que en cada pas t'has d'esforçar més del normal ja sigui per pès, per roce o per la convinació dels dos...vaja, que es podria pensar fins hi tot que s'ha de ser una mica "burrot" per escalar en solitari,ja,ja,ja....Ja per acavar només dir que per a mi aquest tipus d'escalada hem representa un repte mental, m'ajuda a conèixer millor els méus límits i m'amplifica la sensació d'aventura.
Apa doncs, que vagi mb!!!
...Ah si, no ús pensèu pas que faig moltes faltes d'ortografia eh! senzillament tinc el méu propi llenguatge...jua,jua,jua....
No hay comentarios:
Publicar un comentario