lunes, 24 de septiembre de 2007

A la GAM de Diables en solitari

El dijous dia 20 d'aquest mes hem vaig llevar motivat i vaig decidir anar cap a Montserrat altre vegada..



En aquesta ocasió l'objectiu era realitzar la GAM de Diables en solitari, ja que fèia uns dies que li havia "echado el ojo".
Hem semblava una via interessant per la seva llargada (310mts.), perquè tenia entès que en algún llarg s'havien de ficar caxaros, pel séu grau assequible i per que ja tenia ganes de fer el bonic i espectacular sostre d'aquesta paret.

Així doncs a les 11 del matí estava a peu de via i preparat per començar...

Començo dessidint empalmar els dos primers llargs i...recoi! que trencadot que està l'inici del segón!! En el primer (V+)fàs un flanquèig que està equipat, i el segòn (V+) el vas fent en dièdre. Et vas trobant algúns parabolt i pitons, però hi ha trams que t'els has d'acavar de protegir, jo vaig utilitzar un alien dos friends i un tascó. Aquest segón llarg va millorant amb l'alçada i és molt guapo. Un cop a la segona R ja se sap, rapelar i tornar a pujar.

El tercer (V+)i quart (V) llargs tb els vaig empalmar, aquests estàn equipats i la sortida del tercer es pot fer o en Ae o en lliure que segons ressenya marca 7a. Jo vaig optar per l'Ae, je,je..L'arrivada a la R4 és fa per una corda fixa ja que està super descompost.

I wah! ja hi sóm, el 5è llarg (segons ressenyes i 3er per mi) de Ae desplomat...amb lo malament que s'hem dona l'artifo...si hem veiguéssiu ús farieu un fart de riure...i els que ja m'heu vist ja ús hèu partit la caixa a costa meva,ja,ja,ja....Per sort per fer Ae no es necessita massa tècnica, senzillament hem cansaré un xic més, ja no bé d'aquí ja,ja..
Així doncs el faig i després rapelo....santa paciència ja que al rapelar vaig xapant les cintes i degut al desplom i a la diagonal del recorregut és força entretingut. Un cop altre vegada a la R4 entornemi, a repetir el llarg!

A partir d'aquest llarg i amb la corda de 70mts. que portava es fa dificil avandonar (no impossible eh, je,je..), per tant es tracta de controlar tot lo controlable.

Un cop a la R5 faig el flanqueig i el sostre, que guapo! De totes maneres al sortir del sostre l'esquena hem comença a amenaçar de quedar-se clavada...ús imaginèu quin ridicul que m'haguessin de treure els companys bombers de la Gene perquè m'he quedat clavat de la ciàtica?? jua,jua,jua...seria molt còmic! així que desideixo ignorar-la i a veure si es calma...de totes maneres no m'extranya que es queixi amb la meva súper tècnica d'artifo en sostres,je,je,je...
Al moment de tornar a baixar he de tornar a fer el soste en artifo per poder fer el recorregut de retorn, i un cop a la R entornèmi, el mateix sostre per tercera vegada consecutiva!! tot s'ha de dir, en aquesta última vegada els estreps i jo ja ens haviem fet amics i la progressió va millorar considerablement.

Ja a sobre el sostre hem moria de ganes de tornar a escalar en lliure, i...guai, còm vaig disfrutar en els següents llargs!
El primer va ser de V+ equipat i el segón de 6a hon vaig ficar dos aliens i un tascó, tot i que tb trobes parabolts.
Després vaig fer el que jo crèia que era l'últim, el de IV, però al arrivar a la següent R vaig veure que m'en quedava un més de molt facilot fins al cim....quin pal, ja començava a estar cansat d'estar a la paret!

Total, que després d'escalar les dues vegades de rigor cada llarg finalment vaig arrivar al cim, guai!!!! D'aquí un rapel i ja puc començar el retorn cap a la furgo.

Vaig estar-hi quasi 8h. per fer la via, i vaig recorrer uns 620mts. cap amunt i uns 310 de rapelats, deunidor!!!

Avui estic fet un cromo!!! jua,jua,jua.....

Així doncs acavo el méu relat desitjant que tinguèu unes bones escalades!! fins la propera!!

Bréu resum de les meves escalades en solitari

Doncs això, que ja fa força temps que de tant en tant escalo en solitari, les vies realitzades van del Vº al 6c, fan entre 100 i 310mts. Algunes estàn semiequipades i altres del tot equipades...les de 6c ja ús dic que estàn equipades,je,je,je...

En algunes ocasions escalo amb la corda a la motxilla i a l'esquena i en d'altres la deixo a la "R"...depèn quin tipus de desavantatge preferixi en aquell moment..si, si, desavantatge! Tot són desavantatges comparat amb les cordades de dos ja que d'una manera o d'una altre, en cada pas arrosegues més pès de l'habitual.

Certament al començament d'escalar en solitari vaig passar els méus "sustos", per sort últimament els he aconseguit reduir gràcies a la pràctica, el que no vol dir es que qualsevol dia no pugui tenir algún altre ensurt per algún trencament de presa o qualsevol altre cosa, ja es veurà... Amb aquest escrit només vull donar a entendre que qualsevol cosa, amb la practica, es torna més senzilla i que per tant això d'escalar en solitari no és rès "heroic", és més... si començes a pensar que estàs sol, que has d'escalar les vies dues vegades (per equiparla i després per desequiparla), que l'has de rapelar una, i que en cada pas t'has d'esforçar més del normal ja sigui per pès, per roce o per la convinació dels dos...vaja, que es podria pensar fins hi tot que s'ha de ser una mica "burrot" per escalar en solitari,ja,ja,ja....

Ja per acavar només dir que per a mi aquest tipus d'escalada hem representa un repte mental, m'ajuda a conèixer millor els méus límits i m'amplifica la sensació d'aventura.
Apa doncs, que vagi mb!!!

...Ah si, no ús pensèu pas que faig moltes faltes d'ortografia eh! senzillament tinc el méu propi llenguatge...jua,jua,jua....

Per la Lotus de l'Aeri

Aquest dissabte dia 15 de setembre juntament amb la Raquel i per segona vegada ens vàm dirigir cap a la Lotus de la paret de l'Aeri (Montserrat).

Si, si, per segona vegada ja que en l'anterior la Raquel va fer un vuelo de 10mts. en un "aleje" del 5è llarg degut al trencament d'una presa acavant amb un esquinç cervical i una fractura de cap de radi...

Aquest segon intent va anar de puta mare...bé, només ens vàm haver d'esperar en algunes "R's" per la lentitud de la cordada del devant...en principi cap problema, però hem tocava la moral que tenin-nos al darrera paressin a fer el piti...

Doncs què dir de la via... molt guapa però amb algún "aleje".
El primer llarg és V+ que si et despistes i no llegèixes bé la paret el grau de seguida es dispara. El segon un 6b molt finot. El tercer i quart són V o V+...no ho recordo, però el cert és que el quart està un xic trencadot. El cinquè és de 6b amb "l'aleje" hon va caure la Raquel, aquesta vegada li vaig tibar jo de primer i vaig trovar que el xapatge de la caiguda no es fa massa bé...uf, sort que no s'hem va trencar cap presa!!
El sise i setè llarg són de 6a i l'últim(el vuitè) és 6b o 6b+ (depèn de les ressenyes) molt guapo, però si algú i va apurat diria que es pot fer en A0.

Així doncs ja ens vàm treure la mala espina de l'anterior "pegue" i ara no hi haurà qui ens pariiiii!

Em presento!

Hola em dic Miquel Navarro i si algú llegeix això que sàpiga que en aquesta web piaré algunes de les escalades que vagi realitzant tant en solitari còm amb colegues, i si algú necessita més informació de "quelcom"...no ús talleu!!