lunes, 15 de octubre de 2007

Diedre Blanqueta, Isaac-Gabriel, La cosa nostra i Sangre azul.

Després d'haver escalat el dimecres amb en Jaume i l'Isaac per montserrat i haver descansat "de guais" a casona opto per passar un dijous de solitud per el Mont Roig...

Les vies escalades són el Diedre Blanqueta i la Isaac-Gabriel que tot seguit ús descric.

Diedre Blanqueta 130mts. Vº(quatre llargs de IV+,V,V i V)a la Pala Alta. Una via molt guapa i molt recomanable per aquells que estiguin començant a "catxarrejar" en vies d'aquest grau ja que està equipada amb "alejes" i entre xapa i xapa hi ha molta opció de colocar tant tascons còm friends. Els trams de Vº estàn molt bén assegurats. La ressenya de les 100 millors recomana portar friends del 1 al 2,5 i bagues per arbres. Personalment ho vaig portar tot però no vaig utlitzar rès i en 1h i 15 min. la tenia al pot ja que vaig empalmar els dos primers llargs i els dos segons amb la corda de 70m., de totes maneres per cordada de dos crec que és millor respectar el llargs per evitar fregaments excessius.
Jo vaig deixar el cotxe al Coll de la Porta tal i com dèien les meves ressenyes pero el camí està fatal i recomano deixar-lo en el primer revolt molt tancat cap a esquerres un cop s'ha deixat la pista que porta a Montalegre (a uns 200mt. d'aquesta), ja que l'aproximació es practicament la mateixa i t'estalvies trinxar el cotxe.
Via molt recomanable tant pel recorregut com per la bellesa de l'indret!!


La pala alta (on hi ha el Diedre Blanqueta)

Isaac-Gabriel 160mts. V+ segons ressenyes, 6a segons jo (je,je..) ( 5 llargs de V/V+, V+/6a, V+, V+/6a, IV) a Sant Llorenç de Montgai. Via equipada que comença al costat mateix de la carretera. Les ressenyes també de la guia de les 100 millors. Vaig empalmar els dos primers llargs, els dos segons i l'últim igual que el de les ressenyes. Personalment aquesta via no hem va agradar tant còm l'anterior però possiblement sigui pel fet d'anar en solitari. Per començar la vaig trovar en alguns trams més tècnica del què m'esperava pel què marcava la ressenya. En el primer llarg hem va patinar una mà que tenia en oposició i quasi m'estampo, a l'igual que en el segon (tercer segons ressenyes) que té una sortida molt explosiva de desplom sobat ( i més si portes 20 exprés per empalmar els dos llargs, soloist...i 68mts de corda a l'esquena.) on per equilibrar-m'hi vaig deixant un peu a l'aire... i malauradament en aquest pressís instant hem va patinar l'altre...les preses de mans estàven excessivament sobades per el pès que duia..vaig quedar amb els pèus a l'aire i vaig treure forçes de no sé pas on per avançar quatre moviments més i sortir del desplom ja que una caiguda tonta a la repisa de sota m'hagués representat un bòn "hostión" ja que m'hagués escopit enfora i...a saber!. I per postres en els tres últims llargs (segons ressenyes) hi ha cantos afilats que hem cascaven la corda al rapelar. Descens seguint unes fites direcció nord i en 10min sóm al cotxe.
Total, que si trec els problemes d'anar en solitari suposo que podria dir que és una Via recomanable.

Jo a la Isaac-Gabriel. El més txungo sempre són les fotos, je,je..


De sant Llorenç de Montgai marxo cap a Vilanova de Meià on hem quedat amb en Jordi (Zaldyor) per fer alguna via llarga el divendres.
Mentres estèm sopant ens fan un truc el David i la Vanessa que estàn per la zona i s'apunten a la "festa", a l'igual que la Laia i el Xavi, que són els últims d'arrivar, je,je... guai!

Així doncs divendres faig cordada amb en Jordi i optèm per les vies La cosa nostra i Sangre azul, a la Roca dels Arcs.

La cosa nostra 170mts. 6a+/Ae (obligat). ( 5 llargs de 6a, Ae V+, 6a+, V, V) Via equipada pero que les ressenyes aconsellen portar microfriends del 0,0 al 1, vaig fer tots els llargs de primer i tot i que els portàvem no els vaig utilitzar. El primer llarg flanqueja cap a la dreta i té un pas curiós que bé podria ser un xic més de 6a. El segón comença amb un sostret d'Ae obligat que es fa molt b (el vam fer en Ao). El final del quart llarg i tot el cinquè està força descompost (al lloro!) i en aquest últim només hi ha dues o tres xapes i on jo vaig ficar una baga a una sabina. La resta de la via és molt guapa i té molt bona roca.
Via molt recomanable.


El Jordi (Zaldyon) a la 2ª R de La cosa nostra.


Sangre azul 95mts. 6a+. (dos llargs de V+ i 6a+) Via equipada i de molt bona roca. Ideal per acavar d'omplir el dia després d'haver fet qualsevol altre via de les proximitats. Descens o b per la feixa o amb dos rapels.
Via molt recomanable.

I per acavar el dia anèm a fer un xic d'esportiva a la cúpula amb en Jordi, la Vanessa i el David (ells tb van fer via llarga a l'igual que el Xavi i la Laia) per tot seguit acavar també amb en Xavi i la Laia al bar Cirera.

El dissabte vàm estar fent esportiva a Òs de Balaguer amb el David, la Vanessa i en Jordi, i diumenge en Jordi segurament estava de ressaca (je,je..), la Vanessa i el David vàn anar a Sta. Anna i jo vaig repetir a Òs de Balaguer amb la Laia, el Xavi i tota la seva tropa!


La Rosa i en Ramón observant els moviments d'en Jordi.


Cinc dies d'escalada....ja hem toca descansar!

El millor de tot plegat....els amics amb qui he pogut compartir aquests dies.
Una forta abraçada a tots plegats! ;)

6 comentarios:

Raquel dijo...

Felicitats per les vies!! I pel coco en les solitàries! Tela marinera...

Miquel Navarro dijo...

Ei merci Raquel! i enhorabona pel téu blog i sobretot pels viotes que estàs fent últimament, je,je..

Per cert els llargs de Vº del Diedre Blanqueta estàn molt bén equipats, no cal ficar rès! (sempre i quant no es vulguin fer practiquilles!)
:)

Ramon Maeso dijo...

Be pel blog i les vietes, i enkara millor afrronar-t'hi tot sòl. ja fa temps q no escalo sol i lligat i me n'has fet entrar el mono.

no tot són desvantatges

salut i tapia

Miquel Navarro dijo...

Ei Ramon merci!
Doncs si ja has tocat el tema de les escalades solitaries ja saps tots els avantatges, je,je...
Hem resulten difícils d'explicar ja que per mí són sobretot mentals :)..
Per cert a l'igual vàm coincidir un dia a can romo...no n'estic segur..
K vagi mb i merci!!

Miquel Sabadell dijo...

Hola Miquel, soc el Miquel , un amic de la Raquel, m'he estat mirant el teu bloc i sobretot el tema de les vies que fas en solitari, ja fa temps que em rutlla pel cap introduir-me en el tema, de fet aviat pujaré Andorra a comprar un silent partner, que em recomanes per començar? merçi ,et vaig llegint!

Miquel Navarro dijo...

Ei Miquel je,je ..la Raquel ja m'ha parlat de tu! Doncs si la pregunta de què et recomano per començar es refereix a silent partner o soloist...mmm doncs no sabria què dir-te, jo utilitzo el soloist ja que fa un munt d'anys que el tinc i aleshores no sé pas si hi havia el silent, de totes maneres m'en han parlat molt b.
Personalmet els méus inicis van ser en vies fàcils de friki per comprovar el funcionament(ja que havia perdut les instruccións i el dibuixet de sobre s'havia borrat,je,je..) i practicar alguna caiguda controlada, a partir d'aquí via llarga molt fàcil i equipada per tal de començar a "fluir", la resta va venint sola.
Sobre tot cap i respecte per les parets ja que personalment he tuingut alguns ensurts que sort que es van quedar en això.
Espero haver respost la teva pregunta, je,je.. si no ja saps! espero que et vagin mb els inicis d'aquest tipus d'escalada Miquel!!!