jueves, 15 de noviembre de 2007

La Puigmal en solitari.

Doncs avui li ha tocat a la Puigmal del Cavall Bernat tot hi que des d'un principi i degut el fred no les tenia totes...

A les sis del matí se m'han obert els ulls de bat a bat hi he decidit preparar els trastos i tirar cap a Montserrat malgrat la onada de fred que ha entrat (recoi si semblo l'home del temps!...de fet n'hi ha més d'un de calvo! ;)).

Vale, ara ja sóc al parquing de Sta. Cecilia i fa un birugi que teeela!! De totes maneres carrego trastos i tiro cap el Cavall, ja decidiré a pèu de via si la faig o no.

Ei ara ja estic a pèu de via, fins hi tot he fet la canal de 60mts. que et deixa a la R1 (aix...si la realitat fós tant ràpida...). Impresionant...no he suat...és més, vaig abrigat d dalt a baix!!
Bueno, malgrat el biruji desideixo fer el primer llarg i ja veuré...

Alla vaig!!!

Via Puigmal: 170mts. (+ els 60 de la canal guarrilla) A1 6a+ (o això és el què jo he fet)

Material: corda de 70, arnés, casc, gats, 14 cintes + 1 de disipadora, dos estreps (tot i que la ressenya en marca 1...que és el què he utilitzat), grigri, politja autoblocant, soloist, vaga de pit, daisy, gomes de cabell, alguns cordinillos, dues R's, friends: 5 aliens (del blau al vermell), 3 rock empire ( el 2, 3 i 4 que no equivalen a la camalot) i els camalots del 3 i 4, joc de tascons, camara de fotos, 1l d'aigua, un xiulet, el mòbil...i alguna que altre cosa que em dec deixar.

Ll1: Començo el primer llarg (V+/6a) que tot i que fa de bon equipar no m'hi acavo de sentir b i degut a la fredor els méus moviments són molt "torpes"...
Aquest primer llarg és en dièdre, i en algúns punts al ser força tancat et perment fer passos posant l'esquena a un costat i peus a l'altre...amb l'inconvenient que el "mochilón" amb la corda em limita força...en aquells moments pensava que segurament a l'arribar a la R2 abandonaria...
En aquest primer llarg s'hi troben dos pitons.

Arrivo a la R2 i observo el següent llarg...recoi, tot i el fred tb em b de gust probar-lo, així que un cop recollit el material m'hi fico de plè.

Ll2:Al poc de sortir téns un pitó que et protegèix el pas difícil (6a+), de totes maneres jo m'hi he hagut de penjar un moment ja que quasi no tenia tacte a les mans i així he aprofitat per observar possibles punts on col.locar algún catxarro...i realment pocs n'he vist!
Així doncs seguèixo i mentres estic colocant un tascó d'aquells que queden tant malament que penses que quan caiguis has de fer dues voltaretes a l'aire acabades amb tiraboixó (com els que es tiren del trampoli) per tal de donar l'afecte necessari a la corda perquè quan es tensi tibi del tasco en la direcció correcte...ui, que ja m'estic enrotllant! vaja que ja m'entenèu! :))...ja m'he perdut....ah si, doncs que en aquest moment tinc claríssim que des de que he començat en cap moment he "fluit" i això fa que les possibilitats d'estampar-me augmentin moltíssim...així que penso que el més segur és que quan arrivi a la R3 avandoni...
Avans de la R3 trobes un altre pitó per des d'aquest flanquejar a l'esquerra.

Arribo a la R3 i miro la fisura....m'esperava que fós més a lo Haus-Estrems de la Mòmia, però no és així...millor!! es vèu molt maca i factible...no m'en puc estar i un cop he tornat a recuperar el material començo el LL3.





Ll3: (Vº)Així que el començo per la fisurilla que hi ha per després seguir amb la xemenèia on hi trobèm 3 xapes. Guai! és una passada ja que es deixa fer molt b, i el millor de tot és que quasi no necessito els dits per abançar. A l'anar pujant vaig colocant catxarrillos com en la resta de llargs ja que algo vas trobant. De fet en tota la via no hi ha hagut mai un espai superior a 5mts. de catxarro a catxarro. (o xapa).
Ara si que començo a "fluir" je,je..de totes maneres diria que la via ja és més facilona i el fred a afluixat, genial i a seguir fins dalt!!!

Per cert, la R4 (la d'aquesta foto que semblo un "pollet" mort de gana)està dins la fisura i és una mica conyas!!





Ll4: Surts en lliure per un tram facilillo fins que arrives a un espit on comença l'artifo. De l'espit es va a un bagueto que hi ha, després he ficat un camalot del 3 i d'aquest a una cunya de fusta que tb hi ha. De la cunya a una xapa (o dues??)i d'aquesta surts en lliure facilón (on hi trobes un pitó) fins a la R5. (ll4: el de la foto)



Ll5: Wah! a qui cambia totalment la via, no sembla la mateixa!!! Vens d'una via d'aventurilla per passar a un Ae...grrrr!!!
Així donc aniré ràpid: es flanqueja un xic a l'esquerra fins on es comença amb A0 per seguir amb Ae fins prop de la R6 que s'hi arriva en lliure facilón.

Ll6: Ae fins dalt. De totes maners hi ha molts trams que es poden fer en lliure "facilillo" per anar trencant la rutina del Ae. En aquest últim llarg per fi m'ha tocat algún raig de sol, ja era horaaa!!!

je,je,je...no sabèu pas el pal que m'ha fet un cop al cim i amb solete guai tornar a baixar a "el lado oscuro i frio" per treure el material!!

D'aquí dos rapels per la via normal (amb una corda de 70) i de retorn amb tots els trastos cap a la furgo!! guai!!

En aquesta via no he pogut empalmar llargs ja que s'havia d'equipar i no duia material "repe".

Doncs he acavat el dia amb uns 340mts escalats i unes 5h. en paret, un gran disfrute!!!

Jo ho he fet els dos últims llargs practicament en Ae, de totes maneres es pot fer en lliure i podèu trobar les ressenyes amb els graus a les diferents guies, tot hi que tinc entès que d'una a l'altre hi ha forçes diferències.

Aquí la moreneta i jo celebrant el méu triompf... hic's...! glglglgl... demà ressacón segur....
...ups! jo pensava que era dels que no tenen els "dits llargs" amb les noies quan vaig torrat....mmmm.....mecaxis! la foto em delata!!

Je,je,je...






Via molt recomanable,.. de totes maneres no m'ha acavat de barrufar passar de l'aventurilla a l'artifo mega equipat ja que en els dos úlitms llargs per mi hi ha masses xapes tant si ho fas en Ae com en lliure.

Ale, a disfrutaaaar!!!

15 comentarios:

Raquel dijo...

Ei Miquel!! Quin viote, eh!! Jo en guardo molt bon record!!

I tela fer-lo en solitari... felicitats per haver tirat endavant tot i el fred!!

Miquel Navarro dijo...

Ei Raquel, je,je..si, molt guai la via, merci!! clar, vaig veure el téu escrit i m'en vas fer vindre ganes, je,je...

Isidre Escorihuela dijo...

Ei Miquel, felicitats per la via i per la valentia. Ha de ser increïble passejar-te tot solet per la Puigmal....quines sensacions no?.
Enveja sana i endavant amb les teves solitaries i merci per compartir-ho

Piter dijo...

Osti... estas ven malalt!! aixo d'anar a la cara nord de montserrat quan indiquen que estem en dies dels mes freds de l'any !! segur que no vas trobar ningu jeje

Apa nano ens veiem !!

Gatsaule dijo...

Molt bona escalada ! A la darrera foto sembleu germanets, tu i la moreneta, tan iguals !

Ramon Maeso dijo...

Molt bé bou,

jo guardo un record molt maco d'aquesta via, jo la vaig fer x 1ºvegada amb un petate humà, i la 2º amb un de tela.

els llargs d'Ae, són 7b, bastant a bloc, un pas llarg als desplom, i un 6c/7a de pila, molt montserratí po amb força canto. la sortida del ninxol la millor se la via per mi.

Abans els Ae's tenie alguns burilillos i spits q et saltaves i donaven una mica d'ambient. l'ultim llarg boníssim per l'esperó,m dels millors q e fet xki.


salut i a tibar bou!

marsi dijo...

Bravissimo!!! Per la via, per fer-la en solitari i per les condicions hivernals! Aixo es marca de la casa!!

Aplaudiments!

Salut i a seguir deleitant al personal!

Miquel Navarro dijo...

Recorxuls quants comentaris!! :)
Isidre: Ei merci! les sensaciós genials, de totes maneres varies vegades s'em va passar pel cap "un cop a la R avandono" je,je...però aquest fet tb t'aporta molt bones sensacións al veure que vas seguint.altre vegada merci!!

Piter:ei que quan sento que tinc que fer una via no "importen" les condicións...ja,ja,ja..bueno, no és del tot així però queda b oi?ju,ju,ju.. realment no vaig veure ni una cordada!Doncs a veure si ens veièm que ja estèm tardant!!

Gatsaule: Déu méu! i si sóm germans i no he sé (amb la moreneta eh:))...oblidèu el què heu vist a la foto, la meva mà esquerra no tocava el què sembla eh!!! je,je,je...no em facis molt cas, que de vegades s'em envà la castanya de mala manera! i merci eh! :)

Ramon solsoclimb: Ei merci! doncs a veure si la probo en lliure...bueno avans m'hi hauré de ficar una mica serio amb l'esportiva i m'esperaré a la primavera, je,je,je...

Marsi: sort que diuen que potser en tot l'any no tornara a fer tant fred, je,je,je...bueno, vull dir que espero no tornar a passar tanta fresqueta que ara mateix em faria pal...a veure si algún dia coincidim a can romu i així t'identifico! moltes mercès!!

Anónimo dijo...

Coi.El proper cop en lliure i amb la corda rosa.
Tela, suposso que estic avorrit perque inclus em fa gracia el que escrius:)

Apa, i "a la primavera alacant t'espera".(Si.La rima es un xic forçada, pero es el que hi ha)
A-

Miquel Navarro dijo...

Ei Alex reconeix que no és perquè estàs aborrit, je,je...els méus escrits sempre t'han fet gràcia...jua,jua...segur que la corda rosa encara la fan servir al pavelló... doncs prepara un llit que a la primavera baixo cap a Alacant! Ns veièm!!!

Unknown dijo...

Bones Miquel!

Si algun dia et trobo per Manresa o per algun esdeveniment a Can Romu (jo no sóc soci, pero de tant en tant m'hi he deixat caure) et faré un toque. Ja et dic: el dia del passe de diapos vaig veure que parlaves amb el kiku i el guillem de la Taca de Romescu i dp ho vaig veure piat al blog i es per aixo que m'hi vaig quedar.

Dóna gust veure com la gent li fot morro a l'asunto!

Salut

Marsi

Anónimo dijo...

Ei Miquel, no vegis no?
jo no mho imagino fer una via en siolitari... quina por,,, bueno espero y m'agradaria fer algu aixi pero quan tingui molta mes experiencia i sigui mes valenta

Miquel Navarro dijo...

Ei Cris que això del solitari es vèu molt txungo però a mida que vas veient com es fa va disminuint la por...ui que malament que m'explico!! Amb lo fiera que vas ja et veig d'aquí quatre dies provant-ne alguna en solitari, je,je...
Que disfrutis molt a les fisures d'EEUU!

Mingo dijo...

Ja veig que aquesta entrada és de fa molts dies i potser no llegueixes el meu comentari, he estat mirant el teu blog, collons tio molt guai, les ascensions en solitari chapeaux. Per cert les gomes de cap, no es trenquen? suposo que les utilitzes per aguantar el pes de la corda, a mesura que vas pujant, no?.
felicitats pel teu blog, Miquel

Miquel Navarro dijo...

Ei Mingo merci per la felicitació!
Doncs si, les gomes de cabell són per aguantar el propi pès de la corda i no es trenquen...twix,twix,twix...o almenys a mi que en tinc una bona colecció no s'em han trencat mai.
De totes maneres desconec si n'hi ha diferents models....
Wah! si que fa dies que no escric rès...és que entre nadal, carnestoltes...je,je,je...és que sóc molt polivalent ;).